Simetries. Del cristall a la ciutat

Dimecres, 24 d’abril, de 2019
Centre Cultural Sant Josep
Conferència


La simetria és un concepte interdisciplinari que podem observar en dominis tan dispars com la cristal·lografia, la mineralogia, la química, la física, les matemàtiques, la biologia, però també en la pintura, la música, l’arquitectura, l’ornamentació, la vida, etc. etc. etc. D’una manera entretinguda i entenedora per a tothom, farem un passeig interdisciplinari a través d’alguns d’aquests aspectes, definint alguns conceptes, i destacant la importància de la simetria en la vida quotidiana. Parlarem de miralls, de pintura, d’animals i de plantes, del cos humà, de música, de paraules, d’edificis, de l’Alhambra de Granada, de Barcelona, dels fàrmacs, de dreta i esquerra, de l’ADN i de l’univers. Un passeig ambiciós, però tocant de peus al terra.

A càrrec de Miquel Àngel Cuevas-Diarte, professor emèrit. Equip d’Aliatges Moleculars, Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals. Facultat de Geologia. UB

Erupcions volcàniques recents, lliçons per aprendre

27 de febrer, de 2019

Centre Cultural Sant Josep
Conferència

La xerrada intentarà explicar en termes didàctics com funciona el vulcanisme terrestre i de quina manera ens afecta quotidianament i com fem per estudiar les seves erupcions i productes i, en la mida del possible, evitar els seus efectes adversos sobre la població i les infraestructures. Per fer això explicarem en un cert detall l’erupció del volcà Eyjafjallajökull de 2010, i també les de Puyehue-Cordón Maulle de 2011 (Xile) i la submarina de La Restinga de 2011 a l’illa de El Hierro (Canàries).

A càrrec de Domingo Gimeno Torrente, catedràtic de Petrologia i Geoquímica, Universitat de Barcelona. És autor o coautor de més de 235 publicacions científiques, més de 90 en revistes internacionals recollides al Science Citation Index; també, de més de 260 comunicacions en congressos internacionals. Ha dirigit 6 tesis doctorals, 13 tesis de Màster, i 18 treballs de final de carrera. Ha estudiat volcans extingits i actius, els seus mecanismes eruptius, i les seves roques en diferents contextos geològics: Canàries, Pais Basc, Garrotxa i província neògena catalana; Itàlia (illa de Sardenya, Vesubi, Etna, Lazio, Toscana), Grècia, Islàndia, El Salvador, Argentina, Xile, fons oceànic de la Mediterrània Nordoccidental.

A més de l’estudi del vulcanisme i els seus productes, els seus interessos científics són molt variats i inclouen petrologia en sentit ampli, estudi de jaciments minerals, síntesi i caracterització de zeolites i altres silicats, estudis de geoquímica ambiental, de degradació de monuments (mal de la pedra) i estudi arqueomètric (químic) de vidre històric (medieval, romà, islàmic) i els seus productes d’alteració.

Els cristalls al nostre entorn.

Centre Cultural Sant Josep
L'Hospitalet,  9 d'abril, de 2014.

Organitzada amb el Departament de Cristal•lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals. Facultat de Geologia. Universitat de Barcelona.

Els cristalls són presents en el nostre entorn quotidià de forma abundant i els utilitzem habitualment de formes molt diverses. Des de l'alimentació, fins a les pantalles de televisió, passant pels fàrmacs, els cosmètics, els pigments, els minerals i en particular les gemmes. La xocolata, el pernil, la sal comuna, el sucre, molts productes farmacològics, els diamants, els panells fotovoltaics, les pintures i molts components del nostre cos estan formats totalment o parcialment per matèria cristal•lina. Per poder-ne fer ús, cal conèixer-los, estudiar-los, i deduir-ne les  propietats.

Farem una succinta revisió d'alguns d'aquests exemples, establirem alguns conceptes fonamentals i ens adonarem de la importància dels cristalls en el món natural i tecnològic. El 2014, Any Internacional de la Cristal•lografia, ens ofereix una bona oportunitat per descobrir i aprofundir en el món dels cristalls.

A càrrec de Miquel Àngel Cuevas-Diarte, professor emèrit. Equip d'Aliatges Moleculars, Departament de Cristal•lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals. Facultat de Geologia. UB.

El canvi ambiental global i com detectar-lo

Centre Cultural Sant Josep
L'Hospitalet, 19 de febrer, de 2014.


El canvi ambiental global constitueix un dels fenòmens de major interès en la investigació científica actual. Però, a quin canvi ens referim exactament? La biosfera, la capa del nostre planeta on es desenvolupa la vida, no ha parat mai de patir variacions de forma natural. Però l'expressió "canvi global" s'utilitza avui en dia per referir-se sobre tot als canvis ambientals causats per l'acció humana. Això està justificat si tenim en compte que aquestes activitats tenen repercussions d'abast planetari, i que els canvis que produeixen tenen lloc a una velocitat que supera la capacitat d'adaptació dels ecosistemes. Com podem detectar aquests canvis en l'ecosistema planetari? Observant els ecosistemes de llocs remots, com ara els de l'alta muntanya, que no reben impactes directes i, per tant, mostren sense emmascarament els efectes del canvi global.

A càrrec de Lluís Camarero, doctor en biologia, investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes del CSIC i responsable científic de l'Observatori Limnològic dels Pirineus.

Gas d'esquist? Petroli d'esquist? Fracking? De què estem parlant?

Centre Cultural Sant Josep
L'Hospitalet, 15 de gener, de 2014


Als Estats Units el gas esquist (shale gas) ha revolucionat el sector energètic. Fa només quatre anys, el país era un importador net de gas mentre que en l'actualitat es perfila com a autosuficient. Davant d'aquesta realitat i de l'existència de reserves significatives de gas d'esquist (shale gas) en molts llocs del planeta, nombrosos països es miren al mirall dels Estats Units per millorar la seva seguretat de subministrament, reemplaçar les seves plantes nuclears i substituir el carbó per un combustible més net.

Però no tot és de color de rosa. El creixement del gas esquist als Estats Units s'ha vist envoltat d'una viva polèmica mediambiental que ha generat una activa oposició publica i política, centrada al voltant de la tecnologia utilitzada per a l'extracció d'aquest gas: la fracturació hidràulica (fracking) . Aquesta polèmica ha estat àmpliament recollida als mitjans de comunicació d'Europa.

En la qüestió del gas esquist i de la fracturació hidràulica, al marge de les seves peculiaritats institucionals i polítiques, Europa es diferencia dels Estats Units per la seva major densitat demogràfica i pel fet que els recursos del subsòl localitzat sota una determinada parcel•la de terreny no pertanyen al seu propietari, sinó a l'estat. Per tant,  per explotar els recursos de gas esquist els governs europeus han de buscar la complicitat dels seus ciutadans, cosa que requereix analitzar a fons els desafiaments tècnics, econòmics i ambientals que comporta.
En aquest context, la conferència intenta aportar informació útil de cara al debat que actualment es viu a Catalunya i Espanya.

A càrrec de Mariano Marzo, catedràtic d'Estratigrafia i professor de Recursos Energètics i Geologia del Petroli a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona.

Producció de biodièsel a partir de microalgues

Centre Cultural Sant Josep
L'Hospitalet, 21 de novembre, de 2012

L'ús continuat dels combustibles fòssils és del tot insostenible. El biodièsel és una bona alternativa al petroli com a combustible, no obstant, el biodièsel derivat dels anomenats conreus energètics no està exempt de problemàtica. A més a més, s'ha estimat que la demanada de biodièsel en un futur no molt llunyà no podrà ser coberta només amb el biodièsel obtingut a partir de conreus energètics, de greixos animals o olis reciclats de cuina. Le microalgues s'han presentat com la única font renovable de biodièsel que potencialment podria ser capaç de satisfer la demanda mundial de combustibles per al transport. En aquesta xerrada farem una breu introducció a les microalgues i de perquè s'han presentat com una possible solució als problemes de combustibles a nivell mundial, repassarem també la situació actual i les perspectives de futur de la producció comercial de biodièsel a partir de microalgues.

A càrrec de Rosa Trobajo, doctora en biologia, investigadora de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)